Vegetació en evolució

Regressió i successió vegetal

L’activitat humana té una gran incidència en el paisatge i, especialment, en la vegetació. En un entorn fortament humanitzat des de fa segles, com és el cas de Santpedor, és lògic que la vegetació hagi evolucionat en funció de si ha estat més o menys influenciada per l’acció humana.

Quan la destrucció d’un ecosistema té lloc de forma sobtada i afecta una gran extensió (una tala massiva de bosc o un incendi, per exemple) es produeix el que s’anomena una regressió vegetal. Si l’acció de l’agent pertorbador remet, aleshores s’inicia un procés de successió, en el qual en una primera fase les espècies “oportunistes” ocupen l’espai disponible fins que unes altres de més resistents i adaptades a les condicions que es van creant les succeeixen. D’aquesta manera, la natura intenta tornar al seu aspecte original.

A Santpedor tenim un exemple molt clar de regressió i de successió entre el bosc i la vinya. Cap al 1863 la fil·loxera va començar a atacar les vinyes franceses, la qual cosa va suposar una oportunitat per a la pagesia d’aquí, ja que hi havia una gran demanda de vi per cobrir. Es va plantar vinya arreu i, com que encara faltava espai, es van tallar boscos, fins i tot de zones amb força pendent. Per anivellar el terreny, es construïen marges de pedra per fer feixes. La fil·loxera va acabar arribant aquí també i va arruïnar la vinya. Els terrenys guanyats al bosc, poc aptes per a cap altre conreu, es van abandonar i, amb els anys, la vegetació espontània els va reconquerir. El pi blanc, espècie resistent, poc exigent amb el sòl i de creixença força ràpida, ha esdevingut l’arbre predominant. En alguns indrets, les alzines i els roures -de creixement molt més lent- han anat trobant el seu espai. En síntesi, boscos que havien deixat de ser-ho per esdevenir vinyes han tornat a créixer ocupant els espais abandonats per l’agricultura. Per aquest motiu és habitual trobar marges de pedra i barraques a molts dels boscos que hi ha pels voltants del poble.

Vegetació amenaçada

La salinització de les aigües del riu d’Or i alguns aqüífers, com a conseqüència de les filtracions dels residus de les mines de Sallent, a banda de deixar fonts i pous inservibles, ha tingut conseqüències en la vegetació. Un cas paradigmàtic és un roure monumental que hi havia a la Caseta de Llussà, que havia arribat a tenir una capçada de 25 m de diàmetre, i que va morir per l’excés de salinitat del sòl. Des del 2005, el tronc d’aquest arbre es troba exposat a la plaça del Sindicat, com a mostra de la lluita de diferents col·lectius contra la contaminació salina.
De fet, però, un bon tram del riu d’Or al seu pas a prop de Llussà ha quedat sense vegetació a la riba perquè la concentració de sal la va matar.

IMG_0541