Els matollars i les bardisses

A Santpedor, el bosc ocupa aproximadament un 10% de la superfície del terme municipal i està ubicat, de manera discontínua, al nord i a l’est del municipi. Es tracta d’una sèrie de pinedes de pi blanc, més o menys esclarissades, que estan separades per terres de conreu. De fet, moltes d’aquestes pinedes han crescut en terrenys que també havien estat conreats, tal com ho demostren les barraques i els marges de pedra seca que encara queden pel bosc. L’abandonament dels conreus (la majoria vinyes, que es van arruïnar amb la fil·loxera a finals del segle XIX) va donar pas a un procés de successió en què el pi blanc, espècie oportunista, poc exigent amb el sòl i de creixement relativament ràpid, va colonitzar aquests terrenys i ara és l’arbre predominant.

Però, com era el bosc abans de ser alterat per l’acció humana? Doncs segurament que força diferent de l’actual. Diferents estudis coincideixen en què la vegetació primitiva d’aquells boscos devia estar formada per alzines i roures, en diferent proporció segons la topografia i la profunditat del sòl. Els pins quedarien restringits als indrets més abruptes i erosionats.

Els mateixos estudis senyalen també que les actuals pinedes són boscos de transició cap a alzinars i rouredes, si no hi ha pertorbacions que alterin el procés natural. Basen aquesta teoria en el fet que sota els pins vells estan creixent alzines i roures joves, però no nous pins. I sota les alzines grans és difícil trobar un pi jove, ja que fan molta ombra i els pins necessiten llum.

L’arbre predominant als boscos de Santpedor és el pi blanc (Pinus halepensis). L’alzina (Quercus ilex) i el roure (Quercus x cerrioides) també hi són presents, tant en forma d’exemplars joves -que creixen entre els pins-, com en reductes on s’apleguen diversos individus adults (fondalades i clapes aïllades). La major part d’alzines s’han de considerar híbrides entre l’alzina vera (Quercus ilex ssp. ilex) i l’alzina carrasca (Quercus ilex ssp. ballota). Una cosa similar passa amb els roures, ja que la majoria són fruit del creuament de roure martinenc (Quercus pubescens) i roure de fulla petita (Quercus faginea), i prenen la denominació de roure cerrioide (Quercus x cerrioides).

Entre els pins, s’han detectat també exemplars aïllats d’arbres com l’auró negre (Acer monspessulanum) o el server (Sorbus domestica). Esporàdicament es troba algun lledoner (Celtis australis) naturalitzat per la disseminació de les llavors a càrrec dels ocells. Cap al nord del terme hi ha alguna pinassa (Pinus nigra ssp.salzmannii).

Si bé els alzinars i les rouredes tenen associada una vegetació característica al sotabosc (no és el cas de Santpedor, ja que aquests tipus de boscos no hi són), a les pinedes el sotabosc és molt heterogeni i variable. Hi trobem espècies pròpies dels matollars, de les bardisses, dels prats… en funció de paràmetres com la composició del sòl, la densitat de l’arbrat, l’orientació del terreny o l’acció d’altres éssers vius, inclosa l’espècie humana.

El llentiscle (Pistacia lentiscus) és molt abundant. També ho són el càdec (Juniperus oxycedrus), el ginebre (Juniperus communis) i el garric (Quercus coccifera ssp. coccifera). En raconades humides, són habituals l’esbarzer (Rubus ulmifolius) i l’arç blanc (Crataegus monogyna). Altres espècies d’aquest estrat arbustiu superior no tan abundoses són el marfull (Viburnum tinus) i l’aladern (Rhamnus alaternus).

Sota els pins és freqüent trobar també matapoll (Daphne gnidium) i esparregera boscana (Asparagus acutifolius), a més de plantes pròpies de la brolla (romaní, argelaga, timó, botja d’escombres…). El bruc d’hivern (Erica multiflora) és escàs i només apareix a les zones més altes, al límit amb Castellnou de Bages.

En indrets humits, especialment, es poden trobar algunes plantes enfiladisses, com l’heura (Hedera helix) o el lligabosc etrusc (Lonicera etrusca).

Finalment, en l’estrat herbaci apareixen espècies que també trobem als prats, com la jonça o el llistó.

Marges de pedra seca dins del bosc
Alzina entre pins
Roures joves entre pins
Fulles d'auró negre
càdec
Fulles de càdec, amb la característica doble banda blanca
marfull
Fulles i flors de marfull
Fulles d'alzina
Fulles de roure cerrioide
Server entre pins
ginebre
Fulles de ginebre, amb una sola ratlla blanca, i ginebrons
aladern
Fulles i fruits d'aladern

Aquesta secció s’ha elaborat en col·laboració amb Marc Illa Llobet.